"On van aquelles paraules que mai diem? Es queden guardades dins de nosaltres o volen per oblidar que les haviem de dir? Els nostres dos personatges necessiten parlar de tantes coses que ja no saben que dir. Aquell “t’estimo” o aquell “queda’t” que mai es van pronunciar, potser només necessitaven dos cames per moure’s i continuar ballant a les seves boques. Sentats enmig del silenci, no són capaços de treure cap paraula, però el que no saben es que les més sinceres sempre es queden dins. Dins d’aquest món sense lletres, trobaràn les paraules perdudes mitjançant les seves mans com a titelles i ballaran, amb tot allò que mai van dir, el seu últim ball. Tot i que el tango es cosa de dos, o a vegades de tres."