Basada en un manual alemany per a inquisidors del segle xv, la pel·lícula original de Christensen presenta un retaule d’imatgeria al·lucinada medieval format per adoradors del diable, torturadors, saquejadors de tombes, monges posseïdes i fins i tot Satanàs en persona, encarnat pel mateix cineasta. Entre el fals documental i el cinema de terror no exempt d’humor negre, la pel·lícula recorre la història de la bruixeria i explora la hipòtesi científica que les bruixes de l’edat mitjana en realitat patien la mateixa histèria que les pacients psiquiàtriques de l’època contemporània.