Anglaterra rural, anys cinquanta. Huit desconeguts arriben a l’hostal «El pollo feliz» i són testimonis d’un terrible assassinat del qual tots són sospitosos. La qüestió és: qui de tots és el vertader criminal? El retor amb complexos orals? L’aristòcrata obsessionada amb els conills? O, tal vegada, el militar amb tendències genocides? 

Aquests són solament uns pocs exemples de la variada fauna de personatges tronats que componen l’obra i que, de segur, et mantindran intrigat fins a l’inesperat final, després de viure un llarg camí de rialles i de moments vertaderament surrealistes. 

«La caza del conejo» és una versió lliure de «La ratonera» d’Agatha Christie, l’obra de teatre més representada de la història. Un drama criminal que, en aquesta ocasió, s’ha convertit en una comèdia sexual que satiritza a l’Església, l’exèrcit, la burgesia o el proletariat en una mena de societat en miniatura, moguda únicament per l’egoisme i la hipocresia i més preocupada en destruir-se mútuament que de resoldre un crim.