La Sardina et convida a una videotrucada amb The Bird Yellow. Durant 45 minuts podràs xerrar, escoltar algunes de les seves cançons i deixar-te sorprendre per les seves propostes.

Després del seu primer treball, Little Kids (2018), The Bird Yellow va trobar el seu lloc i la seva manera de fer, però no s’ha acomodat, i del creixement n’ha fet evolució. Presenta tres singles (“My Matador”, “Slippin” i “The Place We’re In”) i en ells hi escoltem des d’efectes i registres vocals que fins ara no havia explorat, fins a sintetitzadors que doten d’una classe netíssima la seva música. La modernització total del producte l’assoleix amb bombos i veus processades en clau disco vuitantera que doten els temes del toc urbà que les orelles més exigents desitgen a data de 2020. En el seu set acústic, The Bird Yellow demostra la seva capacitat de barrejar gèneres i juga amb melodies pausades, una veu profunda i trencada, i lletres personals i íntimes. Tot el que podem fer ara és imaginar-lo als concerts cantant amb aquell posat ferm i transcendent, amb nostàlgia d’altres èpoques i altres mons, i amb la soltesa de qui gaudeix interpretant les seves pròpies cançons.  

La Sardina te invita a una videollamada con The Bird Yellow. Durante 45 minutos podrás charlar, escuchar algunas de sus canciones y dejarte sorprender por sus propuestas.

Después de su primer trabajo, Little Kids (2018), The Bird Yellow encontró su lugar, pero no se ha acomodado, y del crecimiento ha hecho evolución. Presenta tres singles (“My Matador”, “Slippin” y “The Place We’re In”) y en ellos escuchamos desde efectos y registros vocales que hasta ahora no había explorado, hasta sintetizadores que dotan de una clase limpísima su música. La modernización total del producto lo logra con bombos y voces procesadas en clave disco ochentera que dotan los temas del toque urbano que las orejas más exigentes desean a fecha de 2020. En su set acústico, The Bird Yellow demuestra su capacidad de mezclar géneros y juega con melodías pausadas, una voz profunda y rota, y letras personales e íntimas. Todo lo que podemos hacer ahora es imaginarlo cantando en los conciertos con esa pose irme y trascendente, con nostalgia de otras épocas y otros mundos, y con la soltura de quien disfruta interpretando sus propias canciones.