La Veu de la Terra neix de la necessitat de dotar el nostre tan maltractat planeta de paraules per tal de poder explicar-nos com se sent. L'estructuració en cants i clams es perquè, després de cada cançó en què ella expressa diversos sentiments que l'angoixen i allò que caldria fer per aturar la seva destrucció de manera més o menys poètica, tres dels colors naturals (el blau dels oceans, el verd dels boscos i el groc del sol) i la suma de tots (el blanc dels estels i de la lluna) ens alerten, de manera crua i directa, a través de frases curtes i clares que prescindeixen de la música, d'alguns dels seus mals i el que cal fer per aturar-los. Aquests colors que ara estem desdibuixant són els que ens cal recuperar. El contrapunt era necessari per visualitzar que no està sola, que el seu plor serà eixugat pel futur, un futur que es troba en mans dels més joves, i que haurà de reparar tants segles d'abusos que ens han dut a aquest carreró sense sortida, amb l'ajut imprescindible de tothom. Potser, i només potser, encara hi som a temps... ?