Peça escènica sobre l’angoixa i la depressió on es convida al públic a entrar en una aproximació evocativa del que en el nostre país suposa onze suicidis al dia.

SINOPSI: 

Un bosc. Una noia. És de nit i està sola. Veiem els arbres i l’antic cotxe del seu pare amb el qual s’ha desplaçat fins aquí. Escolta dins del cotxe la ràdio que ens

parla de la trobada d’una noia morta en un llac. Es diu Ofèlia i se la relaciona amb la família reial. Tot fa pensar en un suïcidi. Res de nou en un món on se suïciden

un milió de persones a l’any. La noia del cotxe agafa ara una flauta travessera i intenta tocar un dels leitmotiv de Tristany i Isolda de Wagner. No surt. Una

ensopegada més.

De sobte sent fora alguna cosa imperceptible. No està espantada. Més aviat nota com una certa estranyesa.  Surt fora del cotxe per veure què és. Enmig dels

arbres, mirant cap amunt, descobreix la lluna. Una lluna atraient però molt freda.

Àlex Rigola