Anna Andreu torna de nou acompanyada per Marina Arrufat per a presentar La mida, el seu nou disc. Vuit cançons que immediatament s'han convertit en unes perfectes successores del peculiar estil que les caracteritza i que tant ens va atrapar en Els Mals Costums. La mida és un disc que, des de la més absoluta prudència, murmura sobre les maneres de contenir-se, dels límits i dels preàmbuls, dels esclats i de les consequ?ències ja de sobres conegudes. Una reflexió al voltant de la mesura, passant per tots els matisos que la paraula ofereix. I ja es pot afirmar que Anna Andreu no sols manté intacte el seu particular encanteri, sinó que ha estat capaç de sumar elements que aconsegueixen fer florir, encara més si cap, les seves cançons. A la ja reconeixible guitarra de l’Anna Andreu se sumen ara sons de sintetitzadors i línies de baix que uneixen forces al costat de la bateria i a les segones veus de Marina Arrufat i que completen cadascuna de les cançons. Un directe en el qual es tornen a presentar com a duet, però amb més contundència pel que fa al so i a la posada en escena. Amb temprança i subtilesa, Anna Andreu ens regala una vegada més la bellesa de les seves lletres i de les seves cançons, sense grans artificis, però amb la capacitat d'impactar allí on les paraules més commouen.

Anna Andreu: guitarra i veu

Marina Arrufat: bateria i coros

Segell: Hidden Track Records

Management: [email protected]

Premsa: [email protected]

JENESAISPOP  

"modesta colección de canciones que beben sutilmente de estilos como el jazz o el soul, entre las que emerge de vez en cuando un teclado onírico, pero en las que prevalece la personalidad de una letrista que suena inspirada en la belleza de la poesía catalana. "

QUALSEVOL NIT.

"Lo de Anna Andreu ha sido, cuanto menos, sorprendente. Su disco debut, Els mals costums, la ha elevado a un lugar reservado para unos pocos privilegiados. Ese lugar lleva por nombre ‘el favor del público’ y su felpudo reza ‘si no eres bueno, ni lo intentes"

MONDOSONORO

"Un episodio natural intenso en el que avistamos algo tremendamente bello, pero capaz de hacernos daño. “Els mals costums” es un disco instintivo y primario, hecho solo con voz, guitarra, batería y algún teclado; todo elevado a la enésima por un talento fulgurante"