És possible que només una persona pugui saber la veritat d’una història?

Seria aquesta la veritable veritat?

I si aquesta persona no parla mai perquè ja no té res més a dir?

És possible que la veritat que avui coneixes canviï d’un dia per l’altre? Què faries?

Si això passés, potser llavors, caldria jugar amb els teus records, amb les emocions, imaginar, crear, interpretar, caldria fer teatre, actuar, viure altres vides. Viure, potser, aquesta nova veritat. 

Una presó. Reclusos. Un actor. Una treballadora social. Una filla. Una mare. Un enamorat. Una causa. La policia. Una enamorada. Una jutgessa. Una mare que mama. Un taller de teatre. I moltes històries, moltes veritats per ajuntar-se en una sola. Una història.

Una història on sempre passa alguna cosa, una historia on pots riure o plorar, en una paraula: ser travessat per les emocions.