Jaume Pla -podríem dir Mazoni, però diem Jaume Pla- és un artista que es despulla una mica més a cada disc. Si l’anterior, “Carn, os i tot inclòs” (2017) era espartà en les formes, aquest flamant “Desig imbècil” aporta doble dosi de sinceritat, aquesta vegada a través de l’energia del rock. Actitut a raig i textos viscerals, sense domesticar, tot amb una bona dosi de mala llet. Per Jaume Pla cada intent és un penya-segat.

Per Jaume Pla no hi ha zona de confort. Somiatruites. Nevera buida. Que cau, cau, cau i s’aixeca. És un brúixola erràtica. I just quan la bola de billar amb el símbol d’infinit acaba d’entrar al forat negre, es posa davant del mirall i hi descobreix algú que el mira als ulls i el perdona.

“Desig imbècil” aporta onze cançons directes i sense filtres, enregistrades en cru pel trio essencial mazònic que, amb Pla, completen Aleix Bou i Miquel Sospedra. Aquest disc suposa el retorn de Mazoni al rock en la seva accepció més crua.