Navegant cap a aquells oceans galàctics, èpics i mitològics tan fastuosos, de vegades barrocs i fins i tot esquizofrènics d'un estil de música que va explotar en el rock de principis dels 70 per molt aviat esvair, Jaume Vilaseca Trio, aquesta vegada amb la incorporaciçó d' una instrumentista més, reconeix haver trobat un tresor. Un tresor conegut, però tampoc tant. Una música i un repertori massa lligats a un context, però que també poden interpretar-se amb la naturalitat d'un trio de jazz experimentat, i convertir-se en un set list renovat que pugui per una banda emocionar al fan enamorat de aquests diamants, com d'altra sorprendre el jove o aquell que mai s'ha acostat per aquests indrets.