Des que varen coincidir estudiant a Barcelona, els camins d’en Carles Medina, en Tomàs Pujol, en Carles Guilera, l’Ernest Pipó i en Joan Torné no han deixat de convergir en diversos projectes (el més recent dels quals és Hulm, on participen l’Ernest i el Joan). Durant aquest temps, l’amistat i l’afinitat artística dels cinc ha acabat empenyent les seves agendes respectives per tal de fundar una banda pròpia, Bulbs, on finalment improvisar i escriure conjuntament un repertori com el que ara veu la llum, en aquest primer àlbum titulat «Bombetes».

Que l’essència d’un artefacte musical tan lliure i eclèctic com aquest aconsegueixi projectar una identitat musical sòlida, elegant, tot esdevenint rotundament personal és gràcies segurament a un aspecte ben poc habitual en combos amb primeres espases com el que ens ocupa i, encara menys, quan parlem d’un debut. Doncs, de la mateixa manera que la bellesa no hi entén d’impostures, la màgia de «Bombetes» segurament sigui fruit de l’humilitat amb què el talent es disposa en pro de les cançons. De la suma de les seves parts però sense programes previs: amb senzillesa, amb l’alçada d’aquells que hi veuen tan clar que ni tan sols s’han de mirar per entendre’s. De quins troben el seu espai propi, tot escoltant els altres.

És tan difícil sonar modern i clàssic alhora! En aquest sentit, «Bombetes» és gairebé un miracle. Una meravella que s’articula en set cançons originals, on el millor de la improvisació (en dosi, quan s’hi escau, tot amplificant la intenció narrativa de la peça) encaixa dins una factura compositiva ben especial i una mà per la concatenació de textures heterofòniques magistral, tot desplegant una paleta de colors i de sensacions summament suggerent i estimulant que acaba sacsejant el nostre sentit de sublimació… L’existència de Bulbs es la millor notícia del dos mil vint-i-quatre. Llarga vida!