Paula inaugura exposició d?art neofiguratiu a un museu de reconegut prestigi. Els crítics diuen d?ella que és: ?un portent de futur?. Potser estem davant la pròxima Jenny Holzer. Dos homes, al museu, creuen les mirades mentre contemplen un dels seus cuadres: Una vagina gegant amb motius bucòlics i abstractes plena de significats ocults per descobrir. Un dels homes te l?empremta dactilar d?un tal Jesús. L?altre és el pare de l?artista, la Paula. A mesura que avança la relació d?aquests dos desconeguts, prompte descobrim que les intencions d?un d?ells són realment fatalistes, ja que porta una bomba pegada al cos i es troba disposat a ?rebentar-ho tot? d?un moment a un altre.

Vivim una època en la qual sembla que no som capaços d?empatitzar amb l?altre, d?escoltar-nos, d?entendre?ns. El text, d?irreverent caràcter tragicòmic, es debat en una balança entre la interpretació catastròfica quasi misantropa cap a l?individu contemporani i el llegat de l?art com a punt d?inflexió i reflexió.