Podríem definir l’espectacle com un monòleg, encara que creiem que la millor definició és la d’un diàleg entre l’artista i el públic. En tractar-se d’un espectacle viu, directe, la participació del públic esdevé imprescindible des del primer instant.

L’actor és un narrador, un joglar que ens conta històries verídiques (o no tant), moments de vida que l’han fet reflexionar o simplement riure i que ens són comuns d’alguna manera a tots nosaltres. L’estil directe i naturalista, sense artificis, viatjant constantment del bufó al clown, sempre des de la veritat i la naturalitat, atrapa al públic que es mostra totalment feliç de participar en aquesta experiència.

Utilitzant recursos que van des de la mímica al cant, del clown al bufó,passant per la música, el vídeo i la il·luminació, l’espectacle ens submergeix en un constant anar i venir per diferents mons, coneguts, estimats, produint una veritable catarsi entre actor i públic.