Un egòlatra director teatral decideix apostar per una versió reduïda i comercial d'Els miserables de Víctor Hugo, amb l'objectiu d'aconseguir diners, fama i estatus. Per fer-ho, però, recull el que pot: un grup d'actors fatigats del món del teatre alternatiu, educats amb la creença en la meritocràcia, i una producció deficient en un teatre de segona categoria. Tanmateix, les seves expectatives de triomf mainstream s'enfonsen quan la temàtica de rebel·lia social que presenta l'obra es fa realitat, provocant una revolta de resultats desorbitats, no només entre els actors, sinó també en el mateix sector teatral.

Esbojarrada, amb un humor delirant i carregada de referents pop, Els miserables és una sàtira metateatral en forma de neovarietés, inspirada en la novel·la homònima d'Hugo, que despulla el clàssic per parlar de la revolta i la ira, els somnis trencats i l'activisme cool.

Aquesta peça és el tancament de la Trilogia de la Condició Milennial encetada pel director Miquel Mas Fiol amb les peces Càndid o l'optimisme i Les penes del Jove Werther gràcies a la Residència de Direcció del Teatre Tantarantana.