MARS D’ACOLLIDA ?   -del Mediterrani al Bàltic- 

El repertori de música tradicional europea ens ofereix un ventall enorme d’estils i caràcters diferents i, com 

és evident en el terreny de la música popular, d’estructures mètriques i formes musicals molt diverses.

La Coral Cantiga ens proposa per aquest concert posar cara a cara dues regions europees molt llunyanes

geogràficament: el Mediterrani i el Bàltic. Regions que tenen en comú dos mars que comparteixen els

països que els envolten i que, per tant, apropen les cultures respectives.

No podem parlar ni d’estils ni de caràcters comuns en cada área: països i cultures diverses ens ofereixen

expressions populars molt ètniques i pròpies de cada país. Però això no treu que puguem percebre

característiques comuns: un estil més líric, potser més poètic i delicat en la música del Bàltic i en canvi més

variada (Orient/Occident -per tant amb influències culturals diverses- ) i amb més elements rítmics, sovint

de tradició provinent de la dansa, en el cas de la Música de la Mediterrània.

El clima de conflicte que es viu actualmente al Mediterrani amb milers d’ exilats de països en guerra (Síria,

països asiàtics i africans…) o fugint de situacions econòmiques insuportables (sobretot africans) i a qui la

nostra estimada Europa no sap o no vol ajudar, ens ha fet pensar en la possibilitat d’alçar un cant de

protesta per una situació inhumana i que no podem ni volem acceptar: ja n‘hi ha prou!

Diu el poeta: “Amo a la tierra. Mis más lejanos recuerdos de niño, tienen sabor de tierra: los bichos del

campo, los animales, las gentes campesinas. Mis primeras emociones están ligadas a la tierra...”

Aquesta reflexió, aquest sentiment que expressa Federico García Lorca, ens martelleja el cervell pensant

en els milions d’exiliats que, per necessitat imperiosa, han d’abandonar la seva llar, la seva terra. Quin

record en podran guardar? I els que en sobrevisquin, quin record voldran guardar de la terra que no els ha

volgut acollir?

Records i sentiments són el fil que, en boca de poetes com el mateix García-Lorca, Shakespeare, Pere IV,

Kavafis, Verdaguer, Espriu o Al Hamso vol desplegar les veles d’aquest viatge, vol recuperar aquest cordó

umbilical que ens uneixi de nou a la terra.

Sortosament aquestes situacions de conflicte profund també fan que es manifesti la solidaritat de la bona

gent: organitzacions no governamentals -i d’altres grups o persones- intenten paliar allò que els governs

no saben o no volen fer.

Ens agradaria que aquesta proposta de la Coral Cantiga navegui més enllà del simple concert i, a partir d’

aquestes expressions de la música tradicional i amb els textos poètics i en prosa declamats per un actor,

sigui també un element artístic que ens ajudi a reflexionar sobre una situació que creiem insuportable per 

a la dignitat humana.