Peajes, és el ‘munt de merda’ que Clara Ingold té al cap i ha deixat plasmat en un format unipersonal, en el qual barreja les seves pròpies composicions musicals i conclusions a les quals ha arribat sobre la creativitat, la melancolia i l’amor. Sobretot l’amor. ‘Amb l’excusa que la gent ve a veure comèdia, obligo el públic a veure el meu primer re- pertori de cançons pròpies i compleixo el meu somni de ser cantat’. No és un monòleg ni és un concert a l’ús, però són les dues coses alhora.