Això són coses de xiquets?. ?No els faces cas?. ?Això és enveja?. ?Si et peguen, li la tornes?. ?Alguna cosa hauràs fet?. ?Ja passarà, ja passarà??

Però mai va passar. Es va quedar en mi i, simplement vaig aprendre a viure amb això. A mirar per a un altre costat.

El bullying colpeja a les aules a quasi la meitat de la infància.

La violència augmenta el seu rang i perdurabilitat debut a l'ús de les noves tecnologies i xarxes socials, fent més difícil escapar d'ella.

L'abús psicològic al qual molts menors són sotmesos per un grup, crea un aïllament en la víctima, produint el fracàs escolar i patrons de conducta propers a l'ansietat i la depressió, arribant, en alguns casos, a posar fi a les seus primerenques vides.

La violència és intrínseca a l'èsser humà?. És una cosa inherent a la nostra espècie?. L'home és un llop per a l'home?.

O no. L'etern duel entre víctima i botxí entra en conflicte amb el tercer factor: l'ull del que mira. Consent o permet? O actúa o denuncia?

Covardia o supervivència del més fort?

En DON'T BE CRUEL plantegem preguntes i esperem que l'espectador trobe les seues respostes.